dilluns, 10 de març del 2014


EL RUGBY



 

Definicion:

El rugby []es un deporte de contacto en equipo nacido en Inglaterra, donde tomó ese nombre a partir de las reglas del fútbol elaboradas en el colegio de la ciudad de Rugby en el siglo XIX.

Es muy popular en todas las naciones que conforman las Islas Británicas (Inglaterra, Irlanda del Norte, Escocia, Gales e Irlanda), así como en las excolonias británicas (Australia, Nueva Zelanda y Sudáfrica) y en Francia.

Participantes:

En el rugby se enfrentan dos equipos de quince jugadores cada equipo (aunque hay una variación para un juego de siete). Al campo de juego se le suman dos áreas, la zona de marca (o in-goal), en cada uno de los extremos, de no más de 22 metros cada una, destinada a apoyar la pelota para obtener el try o "ensayo", principal anotación del juego.

Diseño reglamentario de la pelota de rugby:

La pelota o balón es de forma ovalada, está construida con cuatro gajos de cuero o material sintético parecido y pesa algo menos de medio kilo. Los partidos, en la modalidad de quince jugadores, duran ochenta minutos, divididos en dos tiempos iguales (setenta minutos para las categorías juveniles menores de 19 años).

 

Campo:

Un campo de juego de rugby es rectangular, y no debe exceder de 100 m de largo por 70 de ancho. Las líneas laterales (denominadas "líneas de touch") del campo de juego no forman parte de este. A continuación de cada uno de los lados menores del rectángulo hay una zona de marca (o de ensayo), denominada "in-goal", con una longitud de entre 10 y 22 m. Entre el campo de juego y estas zonas de marca hay una línea continua, denominada "línea de goal" (de marca o de gol), que es parte de las últimas y en cuyo centro se ubican los postes de gol. Estos postes verticales están separados entre sí por una distancia de 5,6 m y unidos a 3m de altura por un travesaño. La altura de los postes depende del gusto del equipo local, aunque en cualquier caso debe sobrepasar los 3,4 metros. El conjunto del campo de juego y las áreas de gol se denomina "área de juego". El área de juego, las líneas no incluidas en ella (las líneas de touch y las líneas laterales y finales que limitan el in-goal, denominadas líneas de touch in-goal y líneas de pelota muerta respectivamente), y un área perimetral de 5 m de ancho alrededor del conjunto anterior, se denomina "terreno de juego".

En mitad del campo, paralela a las líneas de gol, se ubica una línea continua denominada "línea de mitad de cancha". En el centro de esta, una línea perpendicular marca el centro del campo. A 10 m a cada lado de la línea de mitad de campo existe una línea discontinua paralela, la cual se utiliza como referencia para las salidas, ya que el balón debe superar dicha línea para considerarse en juego. De cada lado hay otra línea continua entre ambas líneas de banda, paralela a la línea de gol y a 22 m de esta hacia el centro del campo. El espacio delimitado por esta línea y la de gol (excluyendo a esta) se denomina "las 22". Entre ambas líneas de banda, a 5 m de la líneas de gol y paralelas a esta hay líneas discontinuas. Finalmente, hay líneas discontinuas entre las anteriores, paralelas a las líneas laterales, a los 5 y 15 m de estas. Estas líneas señalan los límites para la posición del jugador más avanzado y más retrasado en los saques de banda.

Objetivos:

El objetivo fundamental consiste en obtener una mayor cantidad de puntos que el adversario. Los puntos se pueden obtener del siguiente modo:

  • Try o ensayo (5 puntos): es la anotación más importante, y consiste en apoyar el balón con las manos, brazos o pecho, en la "zona de marca" (o el in-goal) del adversario.
  • Try penal o ensayo de castigo (5 puntos): es una sanción que concede el árbitro, cuando un try es inminente y el equipo defensor comete una infracción con la evidente intención de impedirlo. El equipo favorecido también tiene derecho a intentar la conversión, que se ejecuta desde una posición equidistante de los postes.
  • Drop goal, sobre-pique o puntapié de botepronto (3 puntos): el drop o botepronto es un tipo de patada que se realiza dejando caer la pelota al suelo y pateándola inmediatamente después, y casi simultáneamente con el bote. Un tanto de drop se concreta mediante esa patada, sin que el juego esté interrumpido y siempre que pase entre los postes, al igual que la conversión (transformación).
  • Goal de un penal o transformación de un puntapié de castigo (3 puntos): ciertas infracciones graves son sancionadas con un penal; en ese caso el equipo favorecido tiene la opción de realizar una patada hacia los postes desde el lugar en que se cometió, concretándose si se produce de manera igual a la conversión (transformación).
  • Conversión o transformación (2 puntos): conseguido el ensayo (try), el bando que lo obtuvo tiene derecho a patear el balón hacia los postes de goal, a la altura en la que se marcó el mismo, obteniendo la conversión (transformación) si la pelota pasa entre ambos y por encima del travesaño.

 

Juego general:

Un jugador, siempre que se encuentre en juego (on side) puede:

  • Correr con la pelota en las manos evadiendo a los jugadores del equipo defensor.
  • Dar pases hacia atrás o el costado (el pase hacia adelante está prohibido si se realiza con las manos);
  • Patear la pelota;
  • Intentar detener al portador de la pelota asiéndolo o derribándolo a tierra (tackle)
  • Si porta la pelota, intentar evitar que lo detengan o derriben alejando a los rivales con un brazo extendido y la mano abierta
  • Ir al suelo con la pelota o sobre ella, siempre que la disponga inmediatamente
  • Participar en las formaciones fijas o espontáneas en que se disputa la pelota, que se explican más adelante (scrum, line out, ruck y maul).

dilluns, 3 de març del 2014

Nikolái Ostrovski


Va ser un escriptor soviètic adscrit al corrent del realisme socialista que va nàixer en 1904 i va morir en 1936. La seua principal obra "Así es va temperar l'acero" en la que fa una autobiografia però canviant els noms.

"Membre de l'exercite roig, el Komsomol (la joventut comunista del PCUS) i posteriorment en el PCUS. arribànt a llocs de rellevància.

Lamentablemente el jove Ostrovski va ser ferit de gravetat en combat i més tard va tornar amb semblant final .

Va haver de resignar-se a no entrar en el camp de batalla encara que va romandre en l'exercite roig com a comissari de batalló. A pesar de la seua paràlisi quasi total cursà una carrera i a l'acabar-ho , el jove que va perdre en el combat un ull acabà per quedar-se completament cec.

 Nikolai no es doblegue i no va voler resignar-se a morir l'era un militant un comunista actiu i va voler comptar la seua història escrivint lliures i articles el més conegut "Así es va temperar l'acero".

Gràcies al seu recorregut i entrega a la causa socialista va ser premiat amb la màxima distinció de l'URSS "La orde de Lenín". 

El seu lamentable estat de salut li va fer morir deixant una obra inconclusa , arribe fins al final dels seus dies sense donar treva."



"Lo mes preat que posseix l'home es la vida, se li otorga una sola volta i hi ha que saber viure-la de modo que al final dels dies no se senta pesar pels anys passats en tou, per a que no existixca una angustia pel temps perdut i per a que al morir se puga exclamar «tota la meua vida i totes les meues forces han segut donades a la causa mes noble en este mon, la lluita per la lliberacio de l'humanitat»

fonts d`informació:

http://www.marxists.org/
http://es.wikipedia.org/wiki/Nikolai_Ostrovski
lectura del llibre

dissabte, 1 de març del 2014

THE BEATLES



The Beatles foren un grup de música procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Són el grup música pop amb més èxits i vendes de discos de la història de la música popular, i, a més, han aconseguit el reconeixement dels crítics.

Les seves aportacions innovadores a la música popular i el seu impacte cultural van tenir una gran transcendència en els anys seixanta, que es perllongà d'una manera o altra en els anys posteriors.
The Beatles són una de les bandes comercialment més famoses que existeixen avui en dia i aclamades per la crítica de la història de la música popular The Beatles foren el grup amb més vendes de tot el segle XX. Al Regne Unit van llançar més de 40 singles i àlbums que van arribar al número u.El seu èxit es va repetir també en molts altres països: EMI assegurà que el 1985 el grup havia venut més mil milions de discs o cintes a tot el món.

Sorgits a principi dels anys 60, van ser els iniciadors del fenomen beat. Partint de la base rítmica del rock, les seves composicions foren una veritable troballa en l'aspecte melòdic i harmònic. Amb influències del rhythm and blues, i del blues progressiu, el seu estil va seguir una evolució constant.

Des de meitat dels anys 60, amb l'arribada de l'èxit internacional, la seva música es va decantar cap a un eclecticisme que incloïa una forta influència oriental i que va donar com a resultat algunes de les obres més significatives de la psicodèlica i, ja al final de la dècada, del rock progressiu.

Les seves cançons van reflectir els problemes d'un cert sector de la joventut de l'època, que pretenia restar al marge de l'anomenada societat de consum i superar les convencions i els aspectes més retrògrads de la societat occidental, alhora que reclamava nous valors tant estètics i artístics com espirituals i socials relacionats, per exemple, amb l'alliberament sexual i l'antimilitarisme.
La seva dissolució oficial va tenir lloc l'any 1970. Els seus integrants van seguir les respectives carreres musicals en solitari, tot i que van sovintejar les col·laboracions entre ells. L'any 1995, amb motiu de l'edició del primer volum de la trilogia Beatles Anthology, va tenir lloc una reunió virtual del grup, amb l'ajuda d'unes cintes que John Lennon havia deixat enregistrades i que van ser la base de dues noves cançons: Free as a Bird i Real Love.

Els inicis i la formació (1957-1959)

Un dels factors determinants en la gestació dels Beatles fou la influència exercida pel contingut musical de l'emissora pirata Radio Luxembourg, mitjançant la qual joves com l'adolescent John Lennon van conèixer el rock and roll a través d'artistes com Elvis Presley, Ray Charles, Chuck Berry o Bill Haley. També hi ha el fet que el port de Liverpool, amb l'arribada de mariners americans, propiciava la difusió de la música nord-americana de finals dels anys 50.

L'interès per aquesta nova música va incitar Lennon i uns d'amics de l'institut on estudiava, el Quarry Bank, a formar un grup de música skiffle que anomenarien The Quarrymen, en honor a l'institut.k and roll. Ivan Vaughan, un amic comú de Lennon i McCartney, els va presentar. Davant la necessitat de tenir un membre amb més talent musical i impressionat per demostració de McCartney, que va cantar i interpretar a la guitarra Twenty Flight Rock, d'Eddie Cochran, Lennon li va demanar que s'unís al grup.

En aquella època, Paul McCartney agafava cada dia l'autobús amb un noi més jove, George Harrison, que també tocava la guitarra. McCartney el va presentar a Lennon per mirar si podia unir-se al grup, i veient la seva qualitat com a guitarrista, va ser ràpidament acceptat. Amb la seva entrada, es va produir l'expulsió de la resta de components quedant-se només a tres, que n'eren l'eix principal. Però els faltava algú que toqués el baix i la percussió.

Stuart Sutcliffe era un amic i company de John Lennon a l'Escola d'Art, que pintava i que va arribar a vendre diverses obres a bon preu. Aquest fet li va permetre comprar un baix elèctric, però com que no tenia cap tipus de coneixement musical, els altres membres del grup van a haver d'ensenyar-li els rudiments de l'instrument.

Pel que fa al nom del grup, The Quarrymen, com que cap component ja no estudiava en aquell institut, va tocar durant una temporada canviant de nom, entre els quals va haver-hi Johnny and The Moondogs i The Silver Beetles. Sutcliffe admirava una pel·lícula de Marlon Brando, Salvatge, on un grup de motoristes es feia anomenar "The Beetles". Lennon va canviar la segona E per una A, fent un joc de paraules amb l'expressió anglesa beat (en referència al cop que marca el compàs i al moviment beatnik) i establint així el nom definitiu del grup: The Beatles ("els qui fan música beat").
L'agost del 1959 es va inaugurar a Liverpool un local anomenat The Casbah Coffee Club. The Quarrymen va convertir-se en el seu "grup resident", i aleshores estava format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ken Brown a la bateria. El mateix any 1959, però, aquest darrer component va deixar-los sent substituït per Pete Best (fill de la propietària del club), convidat per McCartney.

dimecres, 5 de febrer del 2014

Iron maiden rocks!!

Iron Maiden




Iron Maiden és un grup de heavy metal i metal progressiu del Regne Unit format el 1975 pel baixista Steve Harris. Les seves principals influències són Thin Lizzy, UFO i Deep Purple entre altres. La mascota del grup, Eddie, és protagonista de la imatgeria del grup, de temàtica de terror, i també dels seus muntatges escènics. Eddie fou creat pel dibuixant Derek Riggs i ha tingut diverses encarnacions a càrrec d'altres artistes com Melvyn Grant. Iron Maiden és un dels grups de heavy metal més influents amb gairebé 90 milions de còpies venudes arreu del món.

El 8 de febrer de 1980, Paul Di'Anno en la veu, Steve Harris amb baix i cors, Dave Murray en guitarra, Clive Burr (provinent del grup Samson) en bateria i Dennis Stratton a la guitarra van celebrar l'edició del primer simple "oficial" i, als pocs dies, Running Free escalava ràpidament les llistes britàniques fins a posicions al lloc quaranta-quatre.
Llavors van llançar el seu primer àlbum, Iron Maiden, (el 14 d'abril de 1980). Per a molts fans és un disc genial, ple de clàssics com Prowler, Sanctuary, i Phantom of the Opera. Tanmateix el grup no va quedar bé, ja que van considerar que el productor Will Malone no va treballar prou en el so. El disc té un so cru que va concorde amb la rudesa de la veu d'en Paul. Després del primer àlbum, el guitarrista Dennis Stratton, que ingressés en la setena alineació del grup, va ser expulsat del grup a causa de diferències musicals. En la seva substitució va entrar Adrian Smith, el qual era amic personal de Dave Murray, i que anteriorment havia rebutjat unir-se, ja que el seu grup Urchin estava tenint èxit. Adrian és un guitarrista que posteriorment va mostrar grans aportaments com a compositor i aportaria molt al grup en els anys posteriors. Aquesta va ser la primera gira europea d'Iron Maiden com a teloners de KISS.

Després va venir l'àlbum Killers el 2 de febrer de 1981. El productor va ser Martin Birch, que havia treballat amb grups com Deep Purple i Black Sabbath. En escoltar el material del grup, Birch li va preguntar a Steve Harris perquè no l'havien demanat per al primer disc. La resposta va ser "pensàvem que un grup nou no t'anava a interessar".[5] Comparat amb el primer disc, Killers és molt més aconseguit quant al so, però menys elaborat en la part musical, més rocker que progressiu, per dir-ho d'alguna manera. La veu d'en Paul, plena de passió i d'agressivitat, queda molt ben plasmada en temes comWrathchild o Killers. Paul Di'Anno no tenia una gran capacitat vocal ni registres molt alts, no era el típic vocalista de heavy metal que cridava fins i tot arribar a les notes més altes possibles, al seu estil rebel, grosser amb el que manejava en públic i la seva manera de cantar despreocupada i agressiva produïa un contrast distintiu amb l'elaborada música composta per Harris. 

Ja mes tard va venir la seva primera gira pel Japó, i al costat d'aquesta, el maxi-simple gravat en aquest país, Maiden Japan, el 23 de maig de 1981 que li va valer al grup la conquesta del primer Disc d'Or. Aquest ascens vertiginós a llocs i rànquings no va frenar els canvis que es produirien al grup. Paul Di'Anno és expulsat a causa de l'estil de vida que portava: excessos alcohol, drogues, etcètera, que el tenien física i psicològicament destruït. Paul havia estat detingut a vegades pels seus abusos i havia fallat al grup en moments clau. Bruce Dickinson, (un altre ex-Samson), va arribar per ocupar el lloc de vocalista.
la banda seguí evolucionant fins a dia de hui, amb Bruce Dickinson com a vocalista, Steve Harris com a baixista(qui creà el grup), David Murray com a guitarra electrica, Adrian Smith amb guitarra electrica també Janick Gers com a guitarra principal, el bateria Nicko Mcbrain i com no Eddie, la mascota del grup


discografía:
1980: Iron Maiden 
1981: Killers 
1982: The Number of the Beast 
1983: Piece of Mind 
1984: Powerslave 
1986: Somewhere in Time 
1988: Seventh Son of a Seventh Son 
1990: No Prayer for the Dying 
1992: Fear of the Dark 
1995: The X Factor 
1998: Virtual XI 
2000: Brave New World 
2003: Dance of Death 
2006: A Matter of Life and Death 
2010: The Final Frontier

diumenge, 26 de gener del 2014



TWITTER
INTRODUCCIÓ


Twitter és un servei de microblogging , amb sede a San Francisco , Califòrnia , amb filials a San Antonio (Texas) i Boston (Massachusetts) als Estats Units. Twitter , va ser creat Califòrnia , però està sota la jurisdicció de Delaware des de 2007. Des que Jack Dorsey el va crear al març de 2006, i el va llançar al juliol del mateix any, la xarxa ha guanyat popularitat mundialment i s'estima que té més de 200 milions d'usuaris , generant 65 milions de tuits al dia i maneja més de 800.000 peticions de recerca diàries. Ha estat anomenat com el "SMS d'Internet". Entre els seus usuaris destaquen grans figures públiques, com el president dels Estats Units , actors i músics.
La xarxa permet enviar missatges de text pla de curta longitud, amb un màxim de 140 caràcters, anomenats tweets, que es mostren a la pàgina principal de l'usuari. Els usuaris poden subscriure als tuits d'altres usuaris - a això se'n diu "seguir " i als usuaris abonats se'ls crida "seguidors", "followers" i de vegades tweeps ('Twitter' + 'peeps', seguidors novells que encara no han fet molts tweets). Per defecte, els missatges són públics, podent difondre privadament mostrant-los únicament a uns seguidors determinats. Els usuaris poden tuitejar des del web del servei, amb aplicacions oficials externes (com per a telèfons intel·ligents), o mitjançant el Servei de missatges curts (SMS) disponible en certs països.



LLANÇAMENT DE TWITTER A ESPANYA


El 3 de novembre de 2009 va aparèixer la versió de Twitter en espanyol. El 8 d'octubre de 2009 el microblogging va publicar una aplicació perquè els usuaris de forma no lucrativa el traduïssin en espanyol, francès, italià i alemany. La traducció a l'espanyol va ser la primera a culminar i en estar disponible en la data indicada. El Palau de la Moncloa, seu del Govern Espanyol i residència dels presidents executius, José Luis Rodríguez Zapatero, va ser un dels usuaris felicitats per Twitter per haver confiat en les possibilitats d'aquest servei abans que fos llançat en español.
A l'abril de 2010 Twitter llança una nova estratègia per emetre publicitat en forma d'un servei anomenat Promoted Tweets, que podria traduir-se com "tuits promocionats" o "tuits patrocinats". Bàsicament, es tracta de tuits amb el patrocini d'alguna empresa que apareixen com a primer resultat quan realitzem una recerca de missatges en el servei. La seva patrocini està assenyalat amb un missatge ressaltat després les metadades del missatge. Només es mostra un missatge patrocinat, per evitar l'intrusisme a les pàgines de recerca. A més, Twitter permet als desenvolupadors de tercers adoptar aquest servei en les seves aplicacions, de manera que el creador d'una aplicació per Twitter d'escriptori pot guanyar part dels beneficis publicitaris si inclou aquest servei en el seu programa.
El 12 de setembre de 2013, Twitter va anunciar que havia presentat la documentació a la SEC abans d'una prevista sortida a bolsa.

 

ELS TWITSTARS

 
Des que Twitter va guanyar més popularitat, moltes celebritats des de personatges destacats fins a alguns actors de Hollywood es van unir al microblogging. A partir d'això, als tuiters més coneguts se'ls diu tuitstars, i són en conseqüència usuaris molt llegits i influents.
Alguns periodistes i escriptors s'han sumat a la tendència Twitter, orientant les eines del microblogging en favor de les notícies, la poesia o la narrativa mateixa.
La gran majoria dels tuitstars capten l'atenció dels usuaris de Twitter i es destaquen en el sidebar de Temes del Moment.

 

CENSURA A TWITTER

La censura a Twitter ha passat a l'Iran, la Xina, Egipte i Corea del Sud.

 

SERVEIS I APLICACIONS RELACIONADES

Hi ha molts serveis i aplicacions que treballen amb Twitter. Molts estan dissenyats per permetre l'accés fàcilment a Twitter des de dispositius específics, com ara iPhone o Android, mentre que altres estan dissenyats per fer fàcil als usuaris accedir i actualitzar el seu compte Twitter.

 

T. Mills

Tavis Tatum Mills (12-04-1989) Conegut pel seu nom artístic T Mills, és un rapero de Riverside, California. 

La seua vida i carrera:
Als 15 anys va unir-se a una banda, i als 17 va començar la seua carrera en solitari component música a la seua habitació. En una entrevista va dir que Bone Thugs-n-Harmony li va inspirar per a començar a rapear amb la seua forma de barrejar, rapear i cantar en les seues cançons.
(2008-2009) 
Travis va guantar la atenció de seguida, el que el porta a un lloc al Tour 2009 Vans Warped realitzant a una tenda de mercancies Babycakes. Després de varies presentacions en viu, Travis estava sent oferit  contractes discogràfics per diverses etiquetes abans de signar amb la "Laguna Playa" de etiquetes "Uprising Records", que va llançar els "Flinders Keepers EP" el 14 de juliol de 2009 i el seu àlbum "Ready, Fire, Aim!" debut el 28 de setembre de 2010.
(2010-present)
El segons EP de Travis, "Leaving home" va ser publicada el 22 de juliol de 2011. Va col·laborar amb Juicy J a la cançó "Beat it up", que va ser llançada al decembre de 2011. Aquest EP va incluir èxits de descans  "Vans on". Un any després del llançament de "Leaving home", el 23 de juliol de 2012, Travis va llançar el mixtape "Thrillionaire" en "DatPiff". També es plante llançar "Thrillionaire 2" amb el segon ya completat. Va llançar dos singles de l'àlbu "Lightweight" i "Diemonds" amb un video musical filmat per a "Other Bitch callin". El video d'aquesta última cançó va ser llançat el 7 de decembre de 2013. Travis va tindre en ment llançar el seu debut en grans discogràfiques un àlbum d'estudi durant el segon trimestre de 2013. Les col·laboracions de l'àlbum van incloure artistes com Juicy J, Travis Barker, Layzie Bone i  Skeem. La producció de l'àlbum ve de si mateix amb la col·laboració de Kane Beatz, 1000 or nothing i Boi-1da. El 15 de febrer de 2013 Travis va anunciar que el primer senzill del seu debut en grans discogràfiques es donarà a conèixer prompte. El single titulat "Loud" va ser llançat el 5 de març de 2013. Durant 2013 Travis es va anar de gira amb el rapero nord-americà Sammy Adams. Travis també va parlar sobre voler trballar amb Kanye West. Andre 3000, Nicki Minak i Kendrick Lamar en un futur.

Estil musical:
La música de Travis ha sigut descrita com "género-flexión" quan es barreja amb cantar rap i producció de pop. Travis es conegut per tindre cançons de pop/electrònic barrejats amb hip hop i rap.

Vida personal:
Travis es conegut per la seua cantita de tatuatges que inclouen una mànega completa en un braç, una "Bone Thugs-n-Harmony" al pit. Amb el seus favorits sent el seu "FTH"("Fuck the haters") en el seu rostre, una  "O" i un cor darrere de la orella esquerra que representa a les seues germanes i "Patience" als seus nucs. Travis també va tindre tatuada al seu estómac als 18 anys, un par de mesos després de fer-se'l, el va millorar. També es conegut per les seues dilatacions, que va començar a dilatar als 15 anys, però recientment se les ha llevades mitjançant una operació. Travis diu que la seua música ve dels diferents gustos de la seua família quan era un xiquet. També es conegut pel seu consum de la marihuana fort. la seua favorita es la sativa. Usa principalment "G Pen Personal Vaporizer", "Blunts" o "Bongs" per a fumar. Travis és model a part de rapero.

Àlbums:

-Ready, Fire, Aim! (2010), Uprising Records
-TBA (2013), Columbia Records

EPs

-Finders Keepers EP (2009), Uprising Records
-Leaving Home EP (2011), Columbia Records

Mixtapes

-Leaving Home (2011)
-Thrillionaire (2012)
-Thrillionaire 2 (TBA)






diumenge, 19 de gener del 2014

Quentin Tarantino


Quentin Tarantino és un director, guionista, productor i actor nord-americà guanyador de dos Óscar, del Globus d'Or, la Palma d'Or i el premi BAFTA. Va començar la seua carrera en la dècada dels 90, i les seues pel·lícules es caracteritzen en general per emprar històries no lineals, l'estetización de la violència, les influències estilístiques del Grindhouse, el kung fu i els espagueti western.
Va nàixer el 27 de març de 1963 en Knoxville, Tennessee. Fill de Tony Tarantino, actor i músic aficionat, i de Connie McHugh, infermera. Criat per una mare fadrina que va haver d'abandonar els seus estudis per a poder mantindre'l. Quan tenia dos anys, es van traslladar a Torrance, sud Dels Ángeles, i després a Harbor City, barri en què va assistir a l'escola superior Fleming Júnior en Lomita. 
Assidu de diferents cines de barri per a veure les pel·lícules més sagnants i violentes que podia trobar en la cartellera, donava igual en quin extrem de Los Angeles estava el cine, ciutat de què mai va eixir fins entrada la vintena. Va estudiar drama durant sis anys. Amb vint-i-dos treballava en un vídeo cridat "Video Archives", en la platja de Manhattan, Califòrnia. Ací passava hores veient, discutint i recomanant vídeos. Quentin va escriure el seu primer llibret; "True Romance", que va vendre per $50,000. Després va escriure "From dusk till dawn" el primer guió que va fer d'encàrrec. Un bon negoci que li va permetre la possibilitat de filmar "Reservoir dogs".
Com recorda, va ser la petició d'un equip d'efectes especials que volien fer un film d'horror que els servira com a exemple per a demostrar les seues habilitats en este camp. Tarantino va acceptar l'encàrrec, però, a més dels 1500 dòlars que va cobrar per la història va obtindre els servicis gratuïts d'este equip per al maquillatge del seu primer llarg. Sense recursos per a dirigir el projecte, va vendre el guió de "Asesinos natos", - que dirigiria Oliver Stone- el que li va permetre començar la producció de "Reservoir Dogs" (1992) de la qual va ser director, guionista, i agent.

L'èxit d'esta pel·lícula li permetria rodar "Pulp Fiction (1994) amb la que va guanyar la Palma d'Or en Cannes i un Oscar per al millor guió original. Des de llavors va actuar en diverses pel·lícules com "Desperado" (1995) dirigida pel seu amic Robert Rodríguez, abans de tornar a la producció amb "Four Rooms" (1995) , "Abierto hasta el l'amanecer" (1996) i Jackie Brown (1997) que també va dirigir. Realitza Kill Bill, pel·lícula èpica de dos parts en què va comptar amb Uma Thurman i David Carradine. A causa de la seua duració (quatre hores) es va decidir separar-la en dos parts, Volum 1 i Volum 2, llançades a l'octubre de 2003 i febrer de 2004 respectivament.
Posteriorment roda una pel·lícula bèl·lica, Inglourious Basterds, cooprotagonizada per Brad Pitt i que va estrenar a l'agost del 2009, coproducció nord-americà-alemanya de què també va escriure el guió amb un estil semblant al cine espagueti western, mesclat amb una influència del cine bèl·lic italià de la dècada de 1960. També va dirigir Death Proof, segona part de Grindhouse, en la que co-dirigia amb Robert Rodríguez. El 13 de gener de 2013 va ser el guanyador d'un Globus d'Or en la categoria 'Mejor guión de cine' pel seu treball en Django Desencadenat, pel·lícula que narra la història de la situació al sud dels Estats Units un parell d'anys abans de la Guerra Civil. El 24 de febrer de 2013, Quentin Tarantino va guanyar l'Oscar al millor guió original per Django Desencadenat.

Filmografía

2012 Django Unchained Director/Guionista
2012 The Man with the Iron Fists Productor
2011 Hostel: Part III Productor
2009 Inglourious Basterds
2007 Grindhouse/Death Proof 
2004 Kill Bill Vol. 2
2003 Kill Bill Vol. 1 
2000 Little Nicky Actor 
1999 From Dusk Till Dawn 2: Texas Blood Money Productor 
1999 Forever Hollywood [doc] Actor 
1998 God Said, Ha! Productor/ Actor 
1997 Full-Tilt Boogie [doc] Actor 
1997 Jackie Brown Guionista /Director 
1996 Girl 6 Actor 
1996 From Dusk Till Dawn Actor /Guionista /Productor 
1996 Curdled Productor 
1995 Desperado Actor 
1995 Four Rooms Actor / Guinista/ Productor/ Actor 
1995 Destiny Turns on the Radio Actor 

1994 Pulp Fiction Guionista /Director /Actor 
1994 It's Pat Guinista 
1994 Natural Born Killers Guionista 
1994 Somebody to Love Actor 
1994 Sleep with Me Actor 
1994 Killing Zoe Productor 
1993 True Romance Guionista 
1992 Past Midnight Productor 
1992 Reservoir Dogs