Iron Maiden és un grup de heavy metal i metal progressiu del Regne Unit format el 1975 pel baixista Steve Harris. Les seves principals influències són Thin Lizzy, UFO i Deep Purple entre altres. La mascota del grup, Eddie, és protagonista de la imatgeria del grup, de temàtica de terror, i també dels seus muntatges escènics. Eddie fou creat pel dibuixant Derek Riggs i ha tingut diverses encarnacions a càrrec d'altres artistes com Melvyn Grant. Iron Maiden és un dels grups de heavy metal més influents amb gairebé 90 milions de còpies venudes arreu del món.
El 8 de febrer de 1980, Paul Di'Anno en la veu, Steve Harris amb baix i cors, Dave Murray en guitarra, Clive Burr (provinent del grup Samson) en bateria i Dennis Stratton a la guitarra van celebrar l'edició del primer simple "oficial" i, als pocs dies, Running Free escalava ràpidament les llistes britàniques fins a posicions al lloc quaranta-quatre.
Llavors van llançar el seu primer àlbum, Iron Maiden, (el 14 d'abril de 1980). Per a molts fans és un disc genial, ple de clàssics com Prowler, Sanctuary, i Phantom of the Opera. Tanmateix el grup no va quedar bé, ja que van considerar que el productor Will Malone no va treballar prou en el so. El disc té un so cru que va concorde amb la rudesa de la veu d'en Paul. Després del primer àlbum, el guitarrista Dennis Stratton, que ingressés en la setena alineació del grup, va ser expulsat del grup a causa de diferències musicals. En la seva substitució va entrar Adrian Smith, el qual era amic personal de Dave Murray, i que anteriorment havia rebutjat unir-se, ja que el seu grup Urchin estava tenint èxit. Adrian és un guitarrista que posteriorment va mostrar grans aportaments com a compositor i aportaria molt al grup en els anys posteriors. Aquesta va ser la primera gira europea d'Iron Maiden com a teloners de KISS.
Després va venir l'àlbum Killers el 2 de febrer de 1981. El productor va ser Martin Birch, que havia treballat amb grups com Deep Purple i Black Sabbath. En escoltar el material del grup, Birch li va preguntar a Steve Harris perquè no l'havien demanat per al primer disc. La resposta va ser "pensàvem que un grup nou no t'anava a interessar".[5] Comparat amb el primer disc, Killers és molt més aconseguit quant al so, però menys elaborat en la part musical, més rocker que progressiu, per dir-ho d'alguna manera. La veu d'en Paul, plena de passió i d'agressivitat, queda molt ben plasmada en temes comWrathchild o Killers. Paul Di'Anno no tenia una gran capacitat vocal ni registres molt alts, no era el típic vocalista de heavy metal que cridava fins i tot arribar a les notes més altes possibles, al seu estil rebel, grosser amb el que manejava en públic i la seva manera de cantar despreocupada i agressiva produïa un contrast distintiu amb l'elaborada música composta per Harris.
Ja mes tard va venir la seva primera gira pel Japó, i al costat d'aquesta, el maxi-simple gravat en aquest país, Maiden Japan, el 23 de maig de 1981 que li va valer al grup la conquesta del primer Disc d'Or. Aquest ascens vertiginós a llocs i rànquings no va frenar els canvis que es produirien al grup. Paul Di'Anno és expulsat a causa de l'estil de vida que portava: excessos alcohol, drogues, etcètera, que el tenien física i psicològicament destruït. Paul havia estat detingut a vegades pels seus abusos i havia fallat al grup en moments clau. Bruce Dickinson, (un altre ex-Samson), va arribar per ocupar el lloc de vocalista.
la banda seguí evolucionant fins a dia de hui, amb Bruce Dickinson com a vocalista, Steve Harris com a baixista(qui creà el grup), David Murray com a guitarra electrica, Adrian Smith amb guitarra electrica també Janick Gers com a guitarra principal, el bateria Nicko Mcbrain i com no Eddie, la mascota del grup
1980: Iron Maiden
1981: Killers
1982: The Number of the Beast
1983: Piece of Mind
1984: Powerslave
1986: Somewhere in Time
1988: Seventh Son of a Seventh Son
1990: No Prayer for the Dying
1992: Fear of the Dark
1995: The X Factor
1998: Virtual XI
2000: Brave New World
2003: Dance of Death
2006: A Matter of Life and Death
2010: The Final Frontier
