Jak & Daxter

Jak i Daxter son dos els protagonistes dels videojocs següents: ``Jak & Daxter El legado precursor´´, Jak & ``Daxter II El renegado´´, ``Jak & Daxter III´´, ``Jak X´´, ``Jak & Daxter La frontera perdida´´ i ``Daxter´´. Els seus jocs  obtingueren 7 records ``Guinness´´ incluint el record de primer joc en ``3D´´ sense talls de càrrega (lag, en anglés) i el record a major número d'escenes a un videojoc. Es caracteritzen per ser jocs de plataformes als que, al mateix temps, tens que derrotar alguns enemics i ressoldre alguns puzles. L'objectiu canvia a cada joc, ja que sempre canvia radicalment la situació: al principi, el seu objectiu era recuperar el cos de Daxter, ja que perd el seu cos al entrar en la matèria negativa d'aquest mon. Després viatgen al futur, on descobreixen que és l'época a la que ells pertanyen, i tenen que derrotar al líder d'uns monstres que posen en perill la ciutat on viuen, mes tard Jak es desterrat i te que acabar amb l'única cosa en tot l'univers capaç de destruir mons. Per últim deuen trobar una nova font d'energia al fi del món perquè l'energia escasseja.
Evolució del personatge Jak

Imatge de Daxter

Evanescence

Evanescence és una banda nord-americana de rock alternatiu i metal alternatiu fundada a Little Rock, Arkansas, en 1995 per la cantant, pianista i compositora Amy Lee i el guitarrista Ben Moody.

Després de gravar dos EP independents, Evanescence EP i Sound Asleep, i després el seu primer àlbum demo, Origin, en 2000, amb ajuda d'una diminuta discogràfica, Bigwig Enterprises, la banda va llançar el seu primer àlbum d'estudi, Fallen, amb la discogràfica Wind-up Records en 2003. Fallen va vendre més de 17 milions de còpies a tot el món i la banda va guanyar dos premis Grammy. Un any més tard, la banda va llançar el seu primer CD-DVD en viu, Anywhere but Home, el qual va vendre prop de 2 milions de còpies al voltant del món. El 2006, la banda va llançar el seu segon àlbum d'estudi, The Open Door, que va vendre més de 5 milions de còpies. L'11 d'octubre de 2011 va ser llançat al mercat el tercer àlbum de la banda titulat " Evanescence ". La banda ha venut prop de 29 milions de còpies al voltant del món .

Durant tota la seva trajectòria, la banda ha patit intermitents conflictes i canvis de formació, com la partida del cofundador i guitarrista Ben Moody durant la gira europea el 2003, i posteriorment l'expulsió del guitarrista John LeCompt i el baterista Rocky Gray el 2007, sent Amy Lee l'única integrant que roman com a titular de la banda. Després d'entrar en un recés des d'inicis de 2008, el juny de 2009, Amy Lee va confirmar mitjançant Evanescence.com que la banda estava treballant en nou material per a un llançament per al 2010, així el 22 febrer 2010 Evanescence va començar amb l'enregistrament del tercer àlbum de la banda segons el anunciés Amy Lee en el seu Twitter personal, que veuria la llum a la tardor d'aquest any. Això no va ser així a causa de diversos impediments que va patir la banda (propis i aliens ). Després de diversos inconvenients, Evanescence va confirmar que l'àlbum sortiria a la llum l'11 d'octubre de 2011, i que Evanescence tindria el seu primer concert després de dos anys a l'agost quan es presentaran al Rock On The Range Canada .

El dilluns 11 de juliol del 2011 MTV va donar a conèixer un avançament de What You Want el primer single del nou àlbum homònim d'Evanescence. La banda va confirmar en el seu lloc oficial d'Internet que la premier del senzill seria llançat el 9 d'agost de 2011. El 30 de juliol de 2011 la banda va començar l'enregistrament del vídeo oficial de What You Want amb la participació dels seus fans en l'àrea de Brooklyn.

El món dels franctiradors

 

Hola a todos :

    Hui os vaig a presentar: qui es un francotirador, per que sieveix, quin és seves armes bàsiques?

                                      

      

      Francotirador, una persona desconeguda ; un somni, un somni que somiem; una cursa, una cursa sacrosanta.

      L'origen del terme espanyol se situa en la Guerra Franco-prusiana de 1870-1871, però el terme és més antic, el molt conegut terme sniper prové de l'antiga Escòcia i Anglaterra, on els caçadors intentaven donar caça a la becadell (snipe, en anglès), una au ràpida, àgil i que es movia peculiarment volant en zig-zag.

 Francotirador

 Franctirador és la d'un soldat d'infanteria expert en tasques de camuflatge i tirador d'èlit, que dispara amb fusell, a grans distàncies i des d'un lloc ocult, a objectius seleccionats. Típica i idealment, un franctirador hàbil s'apropa a l'enemic (que desconeix la seva presència), utilitza una o dues bales per cada blanc i es retira sense ser vist.

   El bon entrenament és essencial per conferir al franctirador les habilitats necessàries per realitzar les seves tasques amb èxit. L'entrenament del franctirador militar ensenya a millorar el camuflatge i l'ocultació, l'aguait i l'observació, així com el tret de precisió sota un ampli rang de condicions operacionals.

     Els països tenen diferents doctrines militars pel que fa als franctiradors en unitats militars, escenaris i tàctiques. Generalment, la meta d'un franctirador en guerra és reduir la capacitat de lluita de l'enemic abatent un nombre petit de blancs importants, com són els oficials.

     Els franctiradors del Regne Unit, Estats Units i doctrines derivades tenen desplegats a equips de dos homes, que consisteixen en un franctirador i un observador. Tots dos tenen diferents funcions i, per tant, la seva assignació correspon a les seves habilitats, però és una pràctica comuna que s'intercanviïn els papers per evitar la fatiga ocular.

Ser un bon franctirador, no només tenen talent, però també tenen un bon mestre, com diu el refrany, un bon ganivet per tenir una bona pedra d'esmolar, per descomptat, només aquests no serveixen de res, també has de passar la formació més memorable més dolorosa.

El fusil de francotirador

 El fusell de franctirador és un tipus d'arma de foc de precisió que permet el tret a objectius a molt llarga distància . La seva utilització és habitual tant en exèrcits com en cossos policials de tot el món .

 Un fusell de franctirador típic busca la major precisió possible en el tret, per a això va equipat amb una mira telescòpica i utilitza munició específica per l'arma que permeti assolir llargues distàncies sense perdre precisió de tir . El terme se sol utilitzar per fer referència a qualsevol arma de foc de precisió amb una mira telescòpica que pugui ser utilitzada contra objectius humans . El fusell en si pot ser un de normal , però en afegir la mira telescòpica es convertiria en un fusell de franctirador .

 El paper militar del franctirador es remunta al segle XVIII , si bé el tipus de fusell específic de franctirador és un desenvolupament molt més recent . Els avanços tecnològics , i especialment el de la mira telescòpica , així com la major precisió en la fabricació de les armes modernes , van permetre als exèrcits crear equipaments específics per a soldats entrenats com a franctiradors . Els nous fusells els permetrien assolir amb precisió objectius a distàncies molt més grans en comparació amb els fusells d'infanteria normals .

Francotiradores famosos de l`historia 

- En la Guerra de la Independència Espanyola, el britànic Thomas Plunkett va   

   aconseguir al general francès Colbert

- Iván Sidorenko  i Lyudmila Pavlichenko van ser  francotiradors soviètic de  la   

   Segona Guerra  Mundial.

-  Takeda Shingen va ser un dels franctiradors de la guerra més famosos del Japó.

SFDK

SFDK, acrònim de Siempre Fuertes De Konciencia, és un grup de Hip Hop sevillà format per Zatu (Saturní Rei, Mc) i Acció Sánchez (Óscar Sánchez, Dj).
Zatu i Acció Sánchez es van conèixer en l'institut de FP LLanes (Sevilla), a començaments de la dècada dels 90, on va decidir unir-se per formar un grup de hip hop, al qual li van donar el nom de SFDK.

Discografia:  -"Sevilla Krannz" (1993)
                      -"Tras mil vueltas" (1995)
                      -"Esto va en serio" (1996)
                      -"Llámalo como lo quieras" ( Zeroporsiento, 1977)
                      -"Siempre fuertes" (Zona Bruta, 1999)
                      -"Desde los chiqueros" (Zona Bruta, 2000)
                      - "2001 Odisea en el lodo" (Zona Bruta, 2003)
                      -"Despues de..." (SFDK Records, 2005)
                      -"2005" (SFDK Records/Boa Music, 2005)
                      -"Original Rap" (SFDK Records, 2006)
                      -"Los veteranos" (SFDK Records/Boa Music, 2007)
                      -"Black boock" ( SFDK Records, 2004)
                      -"Siempre fuertes 2" ( SFDK Records, 2009)
                      -"Tesoros y caras B" (SFDK Records , 2010)
                      -"Lista de invitados" ( SFDK Records, 2011)
Llibres: -"Curriculum Vitae" (SFDK Records 2010)
             -"Yo, Zatu y mi Severa Fractura De Kraneo" (2013)
                     
                    
                 

                                          MAREA

Cap l' invern de 1997, després d' haver format part de vàries bandes de punk i  rock , Kutxi Romero decideix formar un grup propi de pur rock'n'roll . Per això crida a Alén Ayerdi, exbateria de Begira que no dudà a unir-se al projecte de Kutxi , malgrat estar ocupa't amb altre.Contacta amb Edu Beaumont ( El Pinyes ) , que havia conegut 1 any enrere . Pinyes no havia tocat anteriorment en cap grup ; però Kutxi , que era gran amic seu, li va insistir en formar part del grup com baixista . Pinyes accedeix i fa que Kutxi conega a César Ramallo , que desprès seria un dels guitarristes de Marea . David Díaz ( Kolibrí ), guitarrista, entra al grup com refer -ho per als altre quatre membres del grup.

Al seu origen, el nom de la banda era "La Patera ", però en anar a registrar el nom de la seua banda per llançar el seu primer disc titulat " Marea " es van assabentar que ja existia un grup que és deia " la Patera " . En no poder convèncer -els que els cediran el nom, intercanviaren a els noms i la banda va passar dir-es Marea i el disc La patera.

Amb nom i disc, Marea inicià una xicoteta gira amb el grup sevillà Reincidentes i va conèixer a bandes com Narco i els Porretas . Seguidament  tocaren amb Buitaker, Etsaiak, Soziedad Alkoholika, La Polla y altres molts grups .

 

Components

Kutxi Romero: veu y lletres

Eduardo Beaumont (Piñas): bajo y veu (ocasionalment).

César Ramallo: guitarra

David Díaz (Kolibrí): guitarres elèctriques i acústiques

Alén Ayerdi: bateria i cors

 Discografia

 Àlbums

1999- La patera

2000- Revolcón

2002- Besos de perro

2004- 28.000 puñaladas

2007- Las aceras están llenas de piojos

2011- En mi hambre mando yo

En directe

2008- Las putas más viejas del mundo.

Respiratoris

2007- Secos los pies: 1997-2007 (editat únicament en Latinoamérica).

2007- Coces al aire: 1997-2007.

Rareses

2008- Jauría de perros verdes

                     LINKIN  PARK

Linkin Park és una banda nord-americana de rock procedent d'Agoura Hills, Califòrnia. Formada en 1996, el grup va estar inicialment integrat per Mike Shinoda, Dave Farrell, Joe Hahn, Brad Delson, Arrop Bourdon i Mark Wakefield, este últim com a veu principal.La banda va iniciar en eixe mateix any els seus primers treballs musicals de manera independent i posterior a açò van gravar el seu primer material cridat Xero; no van tindre gran èxit en la busca d'un segell discogràfic ja que cap va mostrar interés en el seu treball, Mark Wakefield s'en va anar del grupo. Poc després, Chester Bennington es va incorporar a la banda com a vocalista; el grup va realitzar la seua primera presentació en un club Dels Ángeles i sent protegits per Jeff Blue, en aquell temps vicepresident de Warner Bros. Rècords, van aconseguir firmar amb el segell en 1999. El nom del grup és un joc de paraules fent referència al Lincoln Park en Santa Mónica. 

En el 2000 el grup va llançar el seu àlbum debut titulat Hybrid Theory.

En 2003, la banda va llançar el seu primer àlbum en directe titulat Live in Texas, gravat en el Reliant Stadium, en Houston, Texas.

En 2008, van llançar un altre àlbum en vivo titulat Road to Revolution: Live àt Milton Keynes.

El seu següent àlbum d'estudi, Meteora, va ser publicat en 2003. Amb unes vendes en la primera setmana de 810 000 unidades,19 l'àlbum va entrar en el Billboard 200 en el lloc número u, i es va convertir en el tercer disc més venut de l'any.

El grup és conegut pel seu estil musical característic que mescla rock, rap i sons electrónicos,si bé des dels seus inicis se li va considerar com nu metall, fins al que va ser el seu segon àlbum Meteora, en eixe llavors optant per este gènere i pel rap metall, no obstant en el seu tercer disc Minutes to Midnight van decidir explorar en altres gèneres, canviant a un estil més «suave», orientat al rock alternativo. Posteriorment amb el seu disc A Thousand Suns van registrar un estil molt més experimental, la dita producció es va convertir en el quart àlbum consecutiu de la banda a aconseguir el número u en les llistes de popularitat en la seua primera setmana de ventas. La banda ha venut 60 milions de discos i ha guanyat dos premis Grammy.

Les Falles de València.

Les Falles (Fallas en castellà) són unes festes amb una arrelada tradició en la ciutat de València i diferents poblacions de la Comunitat Valenciana, que se celebren del 15 al 19 de març. Oficialment comencen l'últim diumenge de febrer amb l'acte de la crida (Cridà en valencià) . Actualment, esta festivitat s'ha convertit en un atractiu turístic molt important, ja que estan catalogades com a festa d'Interés Turístic Internacional. Estes festes també són crides festes josepetes o festes de Sant Josep (en valencià) , ja que se celebren en honor a Sant Josep, patró dels fusters.

Elements de la festa:

Quasi en cada carrer de la ciutat hi ha un "casal fallero", lloc de reunió de cada una de les comissions falleres, que durant tot l'exercici busquen fonts d'ingrés per a poder pagar la festa i el seu propi monument. A més, normalment cada comissió consta també d'una comissió infantil, formada únicament per xiquets, que també planta la seua pròpia falla. Encara que l'objectiu de les comissions és construir la falla per a la festa de Sant Josep, durant la resta de l'any en cada casal es realitzen actes festius, culturals i socials de qualsevol tipus, que fan de les comissions falleres un dels principals eixos de la vida associativa i de l'entramat social de València i els altres municipis on se celebra esta festa.

Habitualment tenen caràcter satíric sobre temes d'actualitat. Les falles solen constar d'una figura o


composició central de diversos metres d'altura, rodejades de nombroses figures de cartó pedra, poliuretà (material que en els últims anys està sent substituït per altres més moderns com el poliestiré expandit, més lleuger i emmotlable) , sostingudes per una carcassa de fusta. Inclouen rètols escrits en valencià explicant el significat de cada escenografia, sempre amb sentit crític i satíric. Els artistes i artesans (denominats artesans fallers) , fusters, pintors i escultors es dediquen durant mesos a construir monuments que les diferents comissions (a València hi ha 387) contracten, la qual cosa impulsa la creació d'ocupació en la ciutat.Les falles s'instal·len en el carrer amb grues el 15 de març. A la nit, el dia de la plantà es planta el monument infantil en els pobles. A València Capital es planten el 14. L'acte en què es crema la falla es denomina la cremà (la crema) . Com a complement als rètols, algunes comissions realitzen el "llibret de la sátira", en el que s'explica per mitjà de versos satírics el contingut de la falla. Este gènere es va iniciar en el segle XIX amb l'autor suecano Bernat i Baldoví, i va experimentar el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del segle XX, gràcies a autors com Emili Panach o José Bea Izquierdo. I esta tradició ha arribat a ser tan important que inclús té la seua pròpia categoria en la secció de premis. El "llibret" és un element més del món faller, en el que moltes persones, igual que en el monument, posen el seu interés per a crear el millor producte i, si és possible, arreplegar un dels premis amb tota la comissió.

El trage tradicional de dona valenciana, el mal denominat trage de fallera, perquè en realitat ja es vestia abans d'aparéixer les falles com a festa, té una llarga tradició en la història. Va aparéixer en el segle XVI i va començar sent un trage de treball de les llauradores valencianes, però amb el pas del temps se va anar transformant, i va derivar a una indumentària més elegant que s'usava de vegades especials. En definitiva, el trage de fallera actual és el trage de festa que usaven les valencianes segles arrere. Entre les seues variants trobem el trage del segle XVIII, més afrancesat; els de coteta, més pròxims als d'hortolana; i el sorgit en el segle XIX, denominat de farolet per les seues mànegues amb forma de fanal. En el pèl, la dona pot portar un monyo o tres. En la part posterior del cap es porta un més gran, mentres que en el pols es porten dos més xicotets, els "rodetes". Els monyos s'agafen amb agulles passadores i s'adornen amb les pintes. Mentres que la vestimenta tradicional masculina és el trage de saragüell, el qual apareix sota la denominació sarawil en textos musulmans andalusins del segle X. Este vestit es col·loca directament sobre el cos i sobre ell es pot col·locar o no altres enamores. El teixit d'esta vestimenta és el llenç per als dies de treball, i en els festius es cobrix amb un segon calçó de llana o seda, conegut com a negreta. Una altra de les vestimentes masculines tradicionals és el trage de torrentu, el qual es caracteritza per tindre un pantaló més cenyit a la cama i un chopetí, una espècie de jupetí y/o torera. En el cap, l'home sol portar un mocador (mocador) , una còfia o un casquet, estos últims fets de punt de ganxo, els quals es complementen amb diferents gorros i barrets, com la rodeta, el cossiol o la montera.

http://www.youtube.com/watch?v=jCSO-lVo7yM

ANA PINEDA BALLESTER 4ºA

The Big Bang Theory

The Big Bang Theory (en català La teoria del Big Bang) és una comèdia estatunidenca produïda i dirigida per Chuck Lorre i Bill Prady, pels estudis Chuck Lorre Productions i Warner Bros. Television. Va ser estrenada el 24 de setembre de 2007 pel canal de televisió CBS als Estats Units.

S'han emès cinc temporades als Estats Units i el canal CBS. La primera temporada constava inicialment de 22 episodis, però degut a la vaga de guionistes de 2007, es va reduir a disset capítols emesos en dues etapes de vuit i nou. La segona temporada va constar de 23 episodis. L'emissió de la tercera temporada es va dur a terme a la temporada 2009/10, la quarta temporada es va emetre a partir de setembre de 2010, la cinquena, a partir de setembre de 2011, i la cadena ha confirmat la renovació per dues temporades més.

Als Països Catalans, es pot veure la sèrie en espanyol al canal Neox i a TNT, ja que de moment no s'ha doblat al català.

Sinopsi

En Leonard i en Sheldon són dos joves físics brillants que viuen junts i comparteixen treball a la universitat de Caltech, Pasadena (Califòrnia). Però tot i ser superdotats, les seves habilitats no els són molt útils per interactuar amb gent normal i corrent, sobretot amb dones. Són molt aficionats als videojocs, còmics i a la ciència-ficció. Acostumen a jugar al Halo i al World of Warcraft, són fanàtics de Flash, Superman, El senyor dels anells i La guerra de les galàxies, entre d'altres.

La sèrie comença amb la mudança de l'atractiva Penny al pis de davant del replà i fa èmfasi en la dificultat que tenen els dos protagonistes, juntament amb els seus amics Howard i Rajesh, representats com autèntics geeks, per relacionar-se amb persones fora del seu entorn social i desembocant en un seguit de situacions còmiques. A més, en Leonard veu en la Penny un nou univers de possibilitats... incloent-hi l'amor.

http://www.youtube.com/watch?v=hW-hDvlzBGY

BIG BEN (LONDRES).

BIG BEN (LONDRES).

Conegut com Big Ben, el famós  rellotge de les Cases de Parlament s`ha convertit en una de les imatges més famoses de Londres , ademés de un dels principals símbols de la ciutat .

Big Ben de nit

Big Ben iluminado Big Ben , (detall del rellotge).
Big Ben en detall
La torre ,contruida el 1858 al costat del nou Palau de Westminster , constitueix un peculiar edifici de 106 metres d'altura construït en un estil gòtic que disposa cuatre grans rellotges situats en les seves cares .

La veritat sobre el Big Ben
Ens referim encara que generalment quan parlem del Big Ben es de la Torre del Rellotge de l'edifici del Parlament de Londres , aquesta denominació no és del tot exacta , ja que el Big Ben és realment una gran campana de 14 tones que es troba a l'interior de la torre .

Un rellotge puntualitat anglesa
El rellotge de la Torre del Big Ben ,compost per un rellotge de 7 metres de diàmetre al cadascuna de les seves cares , es va ficar en marxa al maig de 1859 . Avui dia s`ha convertit en un símbol de la nació i les seus campanades son transmitides diàriament per la cadena de la ràdio de la BBC .

Es tracta d' un dels rellotges més fiables que existencial , ja que és capaç de suportar les inclemències meteorològiques com la neu o el vent , i fins i tot va suportar els bombardejos alemanys durant la Segona Guerra Mundial , mantenint intacta la puntualitat .

Tot i que en poques ocasions en les que la puntualitat del Big Ben ha patit incidències en el seu rellotge , els ciutadans anglesos no podran oblidar aquell cap d'Any de 1962 a la que van entrar 10 minuts de retard en el nou any a causa d'alguns errors tècnics produïts.















Andrea Úbeda (4t V).

L'Oceanogràfic

L'Oceanogràfic és un complex obra de l'arquitecte Félix Candela i els enginyers Alberto Domingo i Carlos Lázaro, on es representa els diferents hàbitats marins . Va ser inaugurat el 12 de desembre de 2002 i es troba situat en la zona est de la ciutat de València , integrat dins del complex conegut com Ciutat dels Arts i els Ciències de València.                                                                                    

En ell podem trobar des de carrancs aranya, fins a pingüins, passant per dofins, lleons marins, morses o belugas.

 En el subterrani, estan els més grans aquaris de tota Europa, en els que podem trobar més de 40.000 animals de 500 espècies diferents, incloent peixos, mamífers, aus, rèptils i invertebrats.

L'aigua salada és bombada des de la mandonguilla la Malva-rosa havent passat tots els requisits necessaris de qualitat. 

És l'aquari més gran de la Unió Europea. La seua arquitectura és obra de l'equip de Félix Candela i els enginyers Alberto Domingo i Fernando Sánchez, autors estos últims del disseny estructural de les cobertes del L'Oceanografic. Es tracta de l'oceanogràfic més gran d'Europa amb 110.000 metres quadrats i 42 milions de litres d'aigua.

Els jocs de la fam

Els jocs de la fam (títol original en anglès, The Hunger Games) és una novel·la de ciència-ficció juvenil, escrita per l'autora estatunidenca Suzanne Collins. La protagonista de setze anys, Katniss Everdeen, viu en el país post-apocalíptic i distòpic de Panem (Amèrica del Nord), on el Capitoli, una metròpoli molt avançada, ha pres el poder de la nació després de diversos desastres devastadors. En el llibre, els jocs de fam són un esdeveniment anual televisat al Capitoli, el qual selecciona a l'atzar un nen i una nena (tributs) d'entre dotze i divuit anys de cada un dels dotze districtes, que després s'enfronten els uns contra els altres en un joc de supervivència i obligats a matar-se fins que només en queda un, per recordar els dies foscos en què els districtes es van revoltar.

Diversos crítics i autors van rebre l'obra amb comentaris positius. Va ser elogiada pel seu argument i caracterització dels personatges, encara que alguns crítics van assenyalar similituds entre aquest llibre Battle Royal (1999), de Koushun Takami. Pel contingut d'Els jocs de la fam, Suzanne Collins es va basar en la mitologia grega, les lluites de gladiadors romans i latelerealitat contemporània. La novel·la va guanyar molts premis, incloent-hi la California Young Reader Medal, i va ser nomenada com a un dels millors llibres de l'any per Publishers Weekly

Els jocs de la fam va ser originalment publicat en tapa dura el 14 de setembre de 2008 per l'editorial Scholastic amb una coberta dissenyada per l'artista estatunidenc Tim O'Brien.Des de llavors s'ha publicat en edició de butxaca i també com un audiollibre i llibre electrònic. Després d'una tirada inicial de 200.000 exemplar, es van vendre 800.000 còpies més el febrer de 2010. Des del seu llançament, Els jocs de la fam ha estat traduït a 26 llengües, i els drets de publicació s'han venut a 38 països. La novel·la és la primera de la trilogia d'Els jocs de la fam, seguit per Eb Flames (2009) i L'ocell de la revolta (2010). El 2012 es va llançar una adaptació cinematogràfica, dirigida per Gary Ross i coescrita i coproduïda per la mateixa Collins.

La trilogia Els jocs de la fam

Foto de l'adaptació cinematogràfica

Trailer de l'adaptació cinematogàfica Els jocs de la fam: http://youtu.be/XCkyeMdANEk