El bàsquet femení, desgraciadament és un esport infravalorat en este país. El bàsquet és un son per a moltes de nosaltres, i nosaltres també tenim dret de lluitar pels nostres sons. Molt pocs valoren de veritat tot el nostre esforç. També tenim eixe estil, eixe coratge, eixe vincule de camaraderia que caracteritza qualsevol equip de bàsquet. Nosaltres també ens deixem la pell en cada entrenament, i l'ànima en cada partit. Molts pensen que és un esport de xics, que no les xiques no podem fer açò. Per culpa d'eixes persones moltes xiques decidixen deixar-se'l per por del que puguen dir. No, nosaltres sabem fer el mateix inclús millor.

La selecció femenina de bàsquet va jugar l'Europeu 2013 a França. La primera fase va tindre com a rivals a Rússia, Itàlia i Suècia. En el seu primer xoc, va véncer les russes (les vigents campiones) per 77-72, gràcies a una gran actuació d'Alba Torrens que va aconseguir 30 puntos. Enfront de les italianes van aconseguir el seu segon triomf per 71-59, la gran protagonista de la trobada va ser Sancho Lyttle que va aconseguir 19 punts i 13 rebots. Davant de les sueques es va tornar a aconseguir la victòria per 73-49 i una altra vegada Lyttle va ser la jugadora més destacada del joc, per aconseguir 17 punts i 17 rebots.  En la segona fase, Amaya Valdemoro es convertia en la jugadora espanyola amb més internacionalitats de la història (254) superant a Marina Ferragut. El 30 de juny, en el pavelló Pévèle Arena (Orchies) va disputar el seu tercera final en un Eurobasket i el seu rival seria l'amfitriona, França, que a més era la subcampiona olímpica. Així, doncs, i contra tots eixos factors en contra, l'equip de Mondelo va guanyar per 70-69. A 4 minuts del final, el joc estava empatat a 63, un minut després Espanya es va posar un punt dalt i Lyttle anotava els cinc punts decisius per a la WÑBA. A set segons de la conclusió del joc, Espanya va defendre molt bé i Lawson-Wade va fallar el forçat triple de l'empate. Espanya conquistava 20 anys després el seu segon Eurobasket i eixa medalla d'or va suposar la millor despedida possible de dos dels seus mites: Elisa Aguilar i Amaya Valdemoro que va deixar el rècord d'internacionalitats en 258 partidos.