Les Falles (Fallas en castellà) són unes festes amb una arrelada tradició en la ciutat de València i diferents poblacions de la Comunitat Valenciana, que se celebren del 15 al 19 de març. Oficialment comencen l'últim diumenge de febrer amb l'acte de la crida (Cridà en valencià) . Actualment, esta festivitat s'ha convertit en un atractiu turístic molt important, ja que estan catalogades com a festa d'Interés Turístic Internacional. Estes festes també són crides festes josepetes o festes de Sant Josep (en valencià) , ja que se celebren en honor a Sant Josep, patró dels fusters.
Elements de la festa:
Quasi en cada carrer de la ciutat hi ha un "casal fallero", lloc de reunió de cada una de les comissions falleres, que durant tot l'exercici busquen fonts d'ingrés per a poder pagar la festa i el seu propi monument. A més, normalment cada comissió consta també d'una comissió infantil, formada únicament per xiquets, que també planta la seua pròpia falla. Encara que l'objectiu de les comissions és construir la falla per a la festa de Sant Josep, durant la resta de l'any en cada casal es realitzen actes festius, culturals i socials de qualsevol tipus, que fan de les comissions falleres un dels principals eixos de la vida associativa i de l'entramat social de València i els altres municipis on se celebra esta festa.
Habitualment tenen caràcter satíric sobre temes d'actualitat. Les falles solen constar d'una figura o
composició central de diversos metres d'altura, rodejades de nombroses figures de cartó pedra, poliuretà (material que en els últims anys està sent substituït per altres més moderns com el poliestiré expandit, més lleuger i emmotlable) , sostingudes per una carcassa de fusta. Inclouen rètols escrits en valencià explicant el significat de cada escenografia, sempre amb sentit crític i satíric. Els artistes i artesans (denominats artesans fallers) , fusters, pintors i escultors es dediquen durant mesos a construir monuments que les diferents comissions (a València hi ha 387) contracten, la qual cosa impulsa la creació d'ocupació en la ciutat.Les falles s'instal·len en el carrer amb grues el 15 de març. A la nit, el dia de la plantà es planta el monument infantil en els pobles. A València Capital es planten el 14. L'acte en què es crema la falla es denomina la cremà (la crema) . Com a complement als rètols, algunes comissions realitzen el "llibret de la sátira", en el que s'explica per mitjà de versos satírics el contingut de la falla. Este gènere es va iniciar en el segle XIX amb l'autor suecano Bernat i Baldoví, i va experimentar el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del segle XX, gràcies a autors com Emili Panach o José Bea Izquierdo. I esta tradició ha arribat a ser tan important que inclús té la seua pròpia categoria en la secció de premis. El "llibret" és un element més del món faller, en el que moltes persones, igual que en el monument, posen el seu interés per a crear el millor producte i, si és possible, arreplegar un dels premis amb tota la comissió.
El trage tradicional de dona valenciana, el mal denominat trage de fallera, perquè en realitat ja es vestia abans d'aparéixer les falles com a festa, té una llarga tradició en la història. Va aparéixer en el segle XVI i va començar sent un trage de treball de les llauradores valencianes, però amb el pas del temps se va anar transformant, i va derivar a una indumentària més elegant que s'usava de vegades especials. En definitiva, el trage de fallera actual és el trage de festa que usaven les valencianes segles arrere. Entre les seues variants trobem el trage del segle XVIII, més afrancesat; els de coteta, més pròxims als d'hortolana; i el sorgit en el segle XIX, denominat de farolet per les seues mànegues amb forma de fanal. En el pèl, la dona pot portar un monyo o tres. En la part posterior del cap es porta un més gran, mentres que en el pols es porten dos més xicotets, els "rodetes". Els monyos s'agafen amb agulles passadores i s'adornen amb les pintes. Mentres que la vestimenta tradicional masculina és el trage de saragüell, el qual apareix sota la denominació sarawil en textos musulmans andalusins del segle X. Este vestit es col·loca directament sobre el cos i sobre ell es pot col·locar o no altres enamores. El teixit d'esta vestimenta és el llenç per als dies de treball, i en els festius es cobrix amb un segon calçó de llana o seda, conegut com a negreta. Una altra de les vestimentes masculines tradicionals és el trage de torrentu, el qual es caracteritza per tindre un pantaló més cenyit a la cama i un chopetí, una espècie de jupetí y/o torera. En el cap, l'home sol portar un mocador (mocador) , una còfia o un casquet, estos últims fets de punt de ganxo, els quals es complementen amb diferents gorros i barrets, com la rodeta, el cossiol o la montera.
ANA PINEDA BALLESTER 4ºA
composició central de diversos metres d'altura, rodejades de nombroses figures de cartó pedra, poliuretà (material que en els últims anys està sent substituït per altres més moderns com el poliestiré expandit, més lleuger i emmotlable) , sostingudes per una carcassa de fusta. Inclouen rètols escrits en valencià explicant el significat de cada escenografia, sempre amb sentit crític i satíric. Els artistes i artesans (denominats artesans fallers) , fusters, pintors i escultors es dediquen durant mesos a construir monuments que les diferents comissions (a València hi ha 387) contracten, la qual cosa impulsa la creació d'ocupació en la ciutat.Les falles s'instal·len en el carrer amb grues el 15 de març. A la nit, el dia de la plantà es planta el monument infantil en els pobles. A València Capital es planten el 14. L'acte en què es crema la falla es denomina la cremà (la crema) . Com a complement als rètols, algunes comissions realitzen el "llibret de la sátira", en el que s'explica per mitjà de versos satírics el contingut de la falla. Este gènere es va iniciar en el segle XIX amb l'autor suecano Bernat i Baldoví, i va experimentar el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del segle XX, gràcies a autors com Emili Panach o José Bea Izquierdo. I esta tradició ha arribat a ser tan important que inclús té la seua pròpia categoria en la secció de premis. El "llibret" és un element més del món faller, en el que moltes persones, igual que en el monument, posen el seu interés per a crear el millor producte i, si és possible, arreplegar un dels premis amb tota la comissió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada