LES FALLES  EN VALENCIA

   Les Falles són unes festes amb una arrelada tradició en la ciutat de València i diferents poblacions de la Comunitat Valenciana, que se celebren del 15 al 19 de març.

HISTORIA.

   La vespra de Sant Josep s'encenien fogueres per a anunciar la seua festivitat, rebent eixa pràctica ritual el nom de falla.

   Les falles van ser iniciades pel gremi de fusters que cremaven en la vespra del dia del seu patró Sant Josep, en una foguera purificadora, les borumballes i trastos vells sobrants, fent neteja dels tallers abans d'entrar la primavera. A més, cremaven els seus "parots" ja que amb el fi de l'hivern i l'arribada de la primavera, i al fer-se els dies més llargs, ja no eren necessaris.

   Hi ha altres autors que intenten trobar un origen més antic a la festa, defenent que el culte al foc és un ritual de tradició pagana, com ocorre amb altres festivitats com a Sant Antón, Sant Joan, Sant Miquel o el Nadal en diversos punts de la geografia espanyola, on també es cremen fogueres en la seua vespra. Les Falles data de mitjan del (segle XVIII) , 1740. Algunes de les milers de fogueres que s'encenien en els carrers de València es van denominar falles. Eren monuments satírics i burlescos en els que s'exposaven a la vergonya pública i es cremaven simbòlicament persones i situacions del carrer o barri on es plantava la falla.

   En esta època, les falles eren calaixos alts amb tres o quatre ninos vestits amb robes de tela, i amb caretes de cartó o les mans i cares de cera. Els xiquets anaven de casa a casa demanant "una estoreta velleta", que es va convertir en un cant popular per a arreplegar tot tipus de mobles i utensilis vells per a cremar-los.

   Amb la creació dels premis a les falles més artístiques, les falles van ser abandonant progressivament la sàtira per a centrar-se en el seu vessant més artístic, començant les comissions falleres a contractar artistes i artesans (Astistas fallers) . La creació de la falla va ser evolucionant fins a l'actualitat.

   Es planten 385 monuments en la ciutat de València i més de 250 en la resta de la província. El Gremi Artesà d'Artistes Fallers subsistix com a entitat encarregada d'ensenyar l'antic ofici de producció de monuments falleros.La Junta Central Fallera és l'entitat que organitza la festa i la manté viva durant tot l'exercici faller.

LAS FALLAS FUERA DE VALENCIA.

   Les falles són unes festes oriündes de la ciutat de València, encara que amb el pas dels anys han començat a celebrar-se a una gran quantitat de municipis de la Comunitat Valenciana, i inclús de fora d'ella. D'esta manera, en la província de València és on es concentren el nombre més gran de monuments i comissions falleres fora dels límits de la ciutat.

ACTES FALLERS.

-La Crida:

   Se celebra l'últim diumenge del mes de febrer i és l'acte en què la Fallera major de la ciutat, reunix en les portes de la mateixa, les Torres de Serrans, a totes les comissions falleres i realitza una crida, a la iniciació dels festejos, a tots els valencians i a tots els visitants. En este acte l'alcaldessa de València li entrega les claus de la ciutat a la fallera major i donen per començades les falles.

-L'exposició del Ninot:

   Són prop als 800 ninots els que es presenten en este museu faller, obert al públic durant diverses jornades en una gran carpa instal·lada en l'esplanada de Nou Centre. En este es presenten els ninots amb la il·lusió de poder ser indultats i alliberar-se de la crema, només el millor se salvarà. El resultat del veredicte depén d'una votació popular. Després d'exposar el ninot més preat de cada comissió fallera, els mateixos fallers acudixen al museu faller a recogerlo.La anada al mateix sol ser en grup, amb música i festa en el carrer.

-Cavalcada del Ninot i del Regne:

   Es realitza un cap de setmana pròxim a l'inici de la setmana fallera. En ella, diferents comissions de falla exposen, en la seua cavalcada, un tema social, polític o esportiu normalment de caràcter local o regional. Després de desfilar pel centre de la ciutat, un jurat anomenat a este efecte premia a la millor comissió fallera amb diferents premis com a la millor figura, a la millor composició final o la millor comparsa.

-La mascletà:

   Este acte es realitza tots els dies a les 14:00 hores, des de l'1 de març fins al dia 19. El nom de Mascletá prové del d'un tipus de petard, el masclet.

   Bàsicament es componen de material terrestre i d'un principi i final aeri. No obstant estes composicions varien segons el pirotècnic. Segons la variació de les metxes, els encreuaments d'unes quantes files, així com la distància dels petards, aconseguixen donar major o menor velocitat de tir, la qual sol ser de màxima velocitat al final de la mateixa obtenint el terratrémol final. També s'aconseguixen diferents efectes de sonoritat i sensació fent que explosionen en el sòl o lligats a les cordes que subjecten les metxes.

   Actualment les mascletás que es disparen en la Plaça de l'Ajuntament de València. El pirotècnic que més públic atrau és V. Caballer.

-La Plantà:

   Els dies 14 i 15 de març són els dies de la plantà, l'acte d'erigir els monuments fallers. El dia 15 al matí, els monuments de la categoria infantil i entre el 15 i la matinada del 16 els monuments grans. Quan estiguen muntades es presentarà el jurat per a qualificar-les. Tradicionalment este acte es realitzava en un sol dia; este fet augmentava la competitivitat de les comissions així com acreixia l'emoció, ja que el monument, de no estar totalment acabat, era desqualificat. El mode d'elevar la part principal del monument, es realitzava per mitjà d'una gorgera de persones pertanyents a la falla. La qual s'erigia d'una vegada, denominant-se plantà al tombe.

-La despertà:

   Cada dia amb la despertà, els fallers desperten a la resta de veïns tirant a terra uns petards coneguts com "tro de bac", els quals exploten al colpejar el sòl, o masclets.

-L'arreplega de premis:

   En este dia totes les comissions falleres acudixen al lloc on han sigut citades per a rebre el premi que els ha sigut atorgat.

-L’Ofrena:

   L'ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de la ciutat de València i de la Comunitat Valenciana. L'ofrena es realitza al llarg de la vesprada i començament de la nit dels dies 17 i 18 de març. Cada fallera oferix un ram de flors amb què es confecciona un espectacular tapís de flors a manera de manto que cobrix el cos de la Mare de Déu. El manto es desmunta 3-4 dies després del 19 de Març. La fallera major de València clausurarà l'acte sent l'última a desfilar davant de la Mare de Déu.

   Per a observar la "Ofrenda" tal com ara la coneixem, hem de remuntar-nos a mitjan segle, es comenta que va ser una Fallera Major de la Falla Periodista Azzati, la que va decidir portar un ram a la Mare de Déu, l'any següent la comissió va decidir tornar a fer-ho i en anys posteriors unes poques comissions falleres, per voluntat pròpia, van entrar a la Basílica per a oferir flors a la imatge de la Patrona. Any rere any, a l'acte es van afegir més comissions i més fallers i falleres que desfilaven davant de la Mare de Déu.

-Castells de focs artificials:

   Durant les festes falleres, del 15 al 19 de març, l'Ajuntament programa un Castillo de Focs artificials cada nit, que es dispara, depenent del dia, entre les 00:00 i la 1:30 en la zona de l'Albereda junt amb l'antic llit del riu Túria. El més important i espectacular dels castells és el conegut "La Nit del Foc", es dispara la nit del 18 al 19 de març, i durant més de 20 minuts.

-La Nit del foc:

   La cremà és l'acte de clausura de les festes. Consistix en la crema dels monuments fallers plantats en els carrers de València el dia 19 de març. L'acte ve precedit per un castell de focs artificials, encesa per la Fallera Major i el President de la Comissió. Entorn de les 22.00, es procedix a la crema del monument infantil. Posteriorment a les 00.00 de la nit es cremen els monuments grans.